← Altres entrades

Igualtat o equitat? Sexe o gènere?


El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans defineix equitat com l'Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Pel que fa a igualtat, el mateix diccionari ens diu que és la Condició d'ésser igual una cosa a una altra, d'ésser iguals dues o més coses, qualitat d'igual. Podem considerar, doncs, que la igualtat és un principi general de dret i l'equitat l'aplicació que se'n fa a cada cas específic a fi de corregir les situacions injustes.

Si ens remetem a l'equitat i igualtat de gènere, segons l'article 2 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, Equitat de gènere és la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat i Igualtat de gènere la condició d'ésser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d'homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

En les societats d'homínids, de les quals procedim l'espècia humana, existia una estructura jeràrquica on hi havia un mascle dominant que manava a la resta de mascles i femelles. Aquestes societats no eren solidàries i solament cooperaven en cas de perill o amenaça. L'evolució i revolucions posteriors no van afavorir en cap cas a les dones. Les femelles, d'una constitució més petita i feble que els mascles, estaven destinades a criar els fills, recol·lectar fruits i grans i a sotmetre's a les necessitats del mascle. Ni en l'edat antiga ni en la mitjana, homes i dones van poder gaudir dels mateixos drets. Els petits avanços del Renaixement en l'edat moderna tampoc van afavorir les dones. A finals del segle XVIII els models polítics, socials, culturals i econòmics van canviar completament però les dones van haver de lluitar molt per aconseguir quasi res. Per arribar als drets d'igualtat i equitat del segle XXI, són molts fets històrics impulsats per dones que han esdevingut: moltes batalles, moltes mobilitzacions, molta violència, maltractaments, violacions i morts.

Cada individu té (o hauria de tenir) dret a les mateixes condicions que els altres humans, independentment de la seva edat, el seu color de pell, la seva personalitat, el seu físic o el seu gènere. Són les diferencies les que sumen i alhora ens defineixen com a persones, com a nosaltres mateixos respecte a la diversitat i el camí cap a l'erradicació de les desigualtats. Totes les persones tenim els mateixos drets i deures teòricament, perquè a la pràctica ens han posat, al llarg de la història, un grapat d'etiquetes, estereotips i atributs a les motxilles personals que han fet que els drets s'hagin difuminat i en alguns casos extingit. Per moltes lleis que tinguem en Igualtat i en Equitat, mai s'aconseguirà el just equilibri fins que cada persona no tingui introduïda en la seva consciència que la llibertat d'una persona s'acaba on comença la de l'altra, que el respecte i la tolerància són dos bens molt preuats i que tu i jo, tot i ser molt diferents, tenim dret a escollir el mateix camí per arribar a indrets iguals o diferents.

Fonts:

  • Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6919 - 23.7.2015
  • Treball de Recerca - INS Serrallarga (Blanes)

Filo Rodié. Tècnica de Comptabilitat i Igualtat

COMPARTIR