← Altres entrades

I tu, líder, quins són els teus pensaments?


Estudis i investigacions de neuròlegs, psicòlegs i altres especialistes confirmen que la ment és la gran precursora dels estats mentals i emocionals que vivim diàriament, arribant a la conclusió que els nostres propis mapes de creences i pensaments acaben configurant moltes de les nostres emocions. I aquestes, al seu torn, acaben influint en les nostres actituds i comportaments. El què passa és que els nostres pensaments provoquen reaccions químiques que ens porten a uns comportaments i sensacions, que al seu torn, es converteixen en senyals que ens permeten sentir-nos exactament com estàvem pensant. És el que en psicologia s'anomena profecia autocumplida o efecte Pigmalió. Ja l'any 1980, els psicòlegs Robert Rosenthal i Lenore Jacobson van descobrir aquest efecte, referint-se a que les expectatives positives que els mestres projecten sobre els seus alumnes faciliten l'aprenentatge. Es tracta del poder que tenen les expectatives. El que esperem dels altres, tant en sentit positiu com negatiu, condiciona el nostre tracte amb ells. I el mateix passa quan la relació és amb nosaltres mateixos.

A nivell intrapersonal, què passa quan pensem que no podrem aconseguir alguna fita que ens proposem, o que quelcom sortirà malament...? Segurament acabarà per no sortir com volíem, o no aconseguirem el què volem, perquè estem donant ordres al nostre cervell perquè succeeixi d'aquella manera, i les nostres accions estaran encaminades al mateix. No estic dient que únicament amb el pensament s'aconsegueixen els objectius, què va! Per arribar a obtenir el que perseguim, es requereix esforç, responsabilitat, coratge i valentia, però el primer pas està en el nostre pensament, per tant, en quelcom que depèn de nosaltres.

I a nivell interpersonal, què passa quan pensem que una altra persona no aconseguirà el que es proposa, o quan pensem que no tindrem bona relació amb ella, o tenim un pensament malvolent cap a l'altre? Segons l'efecte Pigmalió el què pensem de les persones que ens envolten, ja sigui el nostre equip, els nostres col·laboradors, els nostres clients, segurament es complirà. I no només això, sinó que estem frenant el creixement dels magnífic potencial d'aquestes persones. Si tenim un pensament benvolent cap als altres, aconseguirem millors resultats en la relació a ells, a més d'ajudar-nos a nosaltres mateixos a millorar el nostre acte de pensament, i per tant, aconseguir més equilibri intern.

Així, el nostre pensament pot conduir-nos a una vida plena de satisfacció, gratitud i oportunitats de millora, o no. Els pensaments no són bons ni dolents, són només això, pensaments, i tenim total lliure albir en el que decidim pensar, ningú més sap que hi ha a la nostra ment.

Com a líders hauríem almenys de reflexionar sobre la possibilitat de tenir pensaments benèvols cap al nostre equip, cap als nostres proveïdors i col·laboradors, cap als nostres clients... És la nostra responsabilitat, i ens permetrà activar els potencials de les persones que ens envolten, i els nostres propis.

No podem controlar l'actitud i el pensament dels que ens envolten, però sí que podem aprendre a gestionar el nostre. Comencem per tenir un pensament diferent cap a les altres persones, un pensament benvolent, es tracta de pensar com si l'altre pogués escoltar els nostres pensaments. I comprovem què passa, possiblement ens sorprenguem!

Jovita Latorre Saura. Psicòloga i Directora de Optima Business Consulting

COMPARTIR